Image: 
2,00€

Propietats nutricionals

La carbassa és un cúmul de virtuts; per una banda és un aliment rehidratant (té molta aigua, aproximadament un 90%); nutritivament la part seca és: el 20% és proteïna, 70% hidrats de carboni (la majoria en forma de midó i, per tant, d’assimilació progressiva) i un 13% de greixos (en la majoria poliinsaturats).
A més, la carbassa també conté potassi (14%), vitamina B2 (11%), vitamina B9 (10%), vitamina K (10%), vitamina B5 (9,6%) i magnesi (6,6%). Aquestes quantitats són en tants per cent de les necessitats diàries recomanades contingudes en 200 grams de carbassa.

 

Les carbasses són un aliment bàsic en poblacions sense risc de problemes de cor

Canvis vitals

Ajuda a combatre el desig de dolç

La nutricionista Jordina Casademunt, ens explica com augmentar el consum de carbassa pot ser un bon recurs per a les persones amb desig de dolç: “Sou dels que sempre que voleu menjar o picar alguna cosa us ve al cap el sabor dolç que proporcionen els productes de pastisseria o la xocolata? Incorporeu a la vostra alimentació diària aliments i plats que aportin dolçor natural. La dolçor que prové de la carbassa ajuda a regular el sucre en sang. Per tant, és ideal per a les persones que pateixen d’hipoglucèmies i per a les que tenen diabetis”.

La dietista Neus Elcacho i el psiconeuroimnunòleg Xevi Verdaguer ens expliquen una possible causa d’aquesta necessitat de dolç: “La falta de dopamina (un neurotransmissor) que fabriquem sobretot quan ens sentim recompensats per alguna cosa que hem fet. Quan està baixa, plorem amb facilitat i estem més irritables. És, doncs, imprescindible per tolerar situacions d’estrès: quan passem estrès ens ve de gust menjar dolç. En aquests casos, ens poden anar molt bé les faves i la carbassa.

 Múltiples aplicacions tradicionals: des de cremades fins a l’asma

L’autor Paul Pitchford, al seu llibre Sanando con alimentos integrales, ens explica que aquesta verdura té, segons la medicina tradicional xinesa, naturalesa tèrmica calorífica, sabor dolç, influeix en la melsa-pàncrees i en l’estómac, redueix la inflamació i les cremades (el suc fresc exprimit de carbassa s’aplica per alleugerir les cremades), millora la circulació de l’energia, calma el dolor. També indica que ajuda a equilibrar el balanç de sucre a la sang i a eliminar el moc dels pulmons, bronquis i coll. Fins i tot explica que és indicada per ajudar a millorar les condicions d’asma bronquial. Segons aquest autor, la carbassa ajuda a destruir els cucs intestinals, però no amb tanta facilitat com ho fan les llavors.

Té efecte antiinflamatori

Com es cuina

Versatilitat de preparacions

La carbassa es pot menjar de mil maneres: crua, cuinada lleugerament al vapor, bullida, estofada, al forn… I permet fer infinitat de plats: rallada crua com a ingredient de l’amanida, a trossos en una sopa, passada per la batedora per fer-ne una crema, ingredient d’un guisat, com ingredient d’unes postres i, fins i tot, en podem fer un batut que trobareu a la secció de receptes de més avall. Recordeu que, si voleu evitar la pèrdua de vitamina C, la millor forma de cocció és al vapor durant un màxim de quinze minuts.

 Costa molt de pelar! O no?

Hi ha qui no menja carbassa perquè li fa mandra la feinada de pelar-la amb un pelador o un ganivet; la pell és dura i cal fer força. Fa temps que, gràcies al truc de la meva mare, vaig descobrir que no cal gastar energies en aquesta tasca! Ella l’escalda sencera a l’olla grossa i després la pela sense problemes: la pell li salta amb molt facilitat després de tenir-la uns cinc minuts en aigua bullent.

 I què en faig, de les llavors?

Les llavors de carbassa són molt nutritives (en parlarem en un altre rebost), contenen molts minerals i vitamines (especialment destaca la vitamina E); per això és quasi un sacrilegi llençar-les sense aprofitar-les. Hi ha diverses opcions: es poden torrar i salar, però llavors part dels olis que contenen es fan malbé. Personalment prefereixo cuinar-les amb els trossos de carbassa al vapor i després menjar-les, pelant-les amb les dents. Una altra opció és germinar-les; el gust que tenen és una mica amarg però combina bé amb l’amanida. Per veure com germinar llavors podeu mirar aquest article de la Montse Vallory.

 Com fer que els nens en mengin?

Una estratègia perquè els nens mengin carbassa és fer-la servir com a ingredient per a una salsa per a pasta. Fem un sofregit de ceba saludable seguint les instruccions de la nostra xef Montse Vallory i hi afegim la carbassa tallada a dauets. Quan estigui ben tova la passem per la batedora i hi afegim orenga.

Fins i tot hi ha un article científic que demostra que si volem estimular els infants a consumir més verdures, un truc és afegir entrants basats en verdures (a tires, a trossets, etc.) a cada àpat i també afegir-les com a salsa en plats que ho permetin.

A la secció de receptes trobareu un batut de carbassa que farà les delícies dels més petits de la casa. És un esmorzar molt nutritiu, saciant i ple d’antioxidants.

 Cultiu ecològic, proper i de temporada

La doctora M. Dolores Raigon presenta els resultats de comparar carbasses de cultiu convencional amb l’ecològic i queda palès que les ecològiques són nutricionalment superiors (52% més de carotenoides, 60% més de potassi i coure, 13% més de zinc). A banda, cal tenir present que l’ecològic és l’única manera d’assegurar-se que no s’han utilitzat agrotòxics ni fertilitzants sintètics en el cultiu.

A més, el cultiu de la carbassa es fa servir per a la descontaminació de sòls precisament perquè té la capacitat d’absorbir metalls pesants i hidrocarburs aromàtics policíclics i radioactivitat del terra; per tant ens interessa adquirir carbasses que hagin estat cultivades en sòls fertilitzats només amb adob orgànic ecològic. L’única manera d’estar-ne segurs és comprant ecològic, ja que en convencional s’utilitzen fertilitzants artificials, adobs orgànics procedents de purins de granges d’animals criats en intensius, compost de residus orgànics urbans, entre altres fonts poc recomanables.

Les carbasses ecològiques que han estat cultivades amb el sistema d’organicitat tenen un sabor més dolç i intens i una textura més suau. Així ens ho explica el pagès ecològic David Moncunill, que ven les seves carbasses a diferents restaurants ecològics precisament perquè els cuiners saben apreciar el seu valor organolèptic superior. El sistema d’organicitat té a veure en la manera com es tracta la terra perquè sigui un ésser viu, amb quantitat d’interaccions entre els habitants (microorganismes, fongs, insectes, cucs), que ajuden a fixar els nutrients de forma que estiguin disponibles perquè la planta els absorbeixi millor i en resultin un sabor i una textura superiors.

Receptes bàsiques

La carbassa és molt versàtil i permet infinitat de preparacions: des de crua fins a ingredient de guisats i de postres i, fins i tot, un batut perquè els més petits de casa mengin verdura de forma deliciosa.

Batut de carbassa

  • Per fer el batut o smoothie de carbassa necessiteu:
  • 200 g de carbassa cuita (al vapor)
  • Un caqui ben madur
  • Una magrana (es pot canviar per una poma, perquè la primera deixa granets)
  • Un grapat de dàtils remullats durant unes hores sense pinyol

Ho barregem tot a la batedora i hi afegim espècies al gust: canyella, gingebre. I ja tenim el batut ple d’antioxidants i vitamina A (en forma de carotens) que ajudarà les defenses molt millor que l’Actimel. Si veieu que us queda molt espès podeu afegir aigua o una beguda vegetal que us agradi.

 

 

Amb la carbassa també és poden el·laborar plats refinats com ara aquesta diana de cremes i els raviolis del Bernard Benbassat. Fotos: Pau Esculies

Resum

La carbassa és una fruita que podem utilitzar com a verdura en moltíssims plats durant tota la tardor i hivern. Així, podem gaudir del munt de vitamines, minerals i antioxidants que conté i que ens protegeixen contra les infeccions, els problemes de la vista, el càncer, el risc cardiovascular, entre d’altres.

 

Montse Reus Dietista i Ambientòloga

https://www.facebook.com/montse.reus.5

_________

Pasta amb carbassa i ceps Aquesta és una combinació més que podem fer amb carbassa i pasta. Ingredients per a 3 persones 200 gr. de pasta curta (tenia aquest macarrons més curts, sedanini es diuen. També podeu fer servir pistons o galets petits) 350 gr. de carabassa ja pelada 30 gr. de ceps secs mitja ceba 5 cullerades d’oli 100 ml. de llet pebre negre nou moscada julivert parmesà ratllat Preparació Poseu els ceps en remull en aigua tíbia per una mitja hora. Peleu la carbassa i talleu-la en daus no massa petits. En una olla sofregiu la ceba ben trinxada amb l’oli. Abans que la ceba comenci a agafar color, afegiu-hi la carbassa i la llet, ajusteu de sal i coeu amb flama baixa. Quan la llet s’hagi evaporat, aneu afegint a poc a poc l’aigua dels bolets fins que la carabassa sigui tendra. Xafeu la carbassa amb una forquilla (no del tot) i afegiu-hi els ceps. Ajusteu de pebre, afegiu-hi la nou moscada ratllada i si fa falta una mica més de sal. Coeu per 5-10 minuts més. La carbassa ha de quedar una mica caldosa. Coeu la pasta (podeu aprofitar també de l’aigua dels bolets si en queda), escorreu-la al dente i torneu-la a posar a l’olla de cocció. Afegiu-hi la meitat de salsa de carbassa, remeneu. Emplateu i acabeu els plats amb un cullerot més de carbassa, julivert picat i parmesà ratllat. Buon appetito! (http://www.lapastaperalscatalans.cat/receptes/vegetals/pasta-amb-carbass...)
CARBASSA AL FORN AMB NOUS I PANSES (amb xarop d’atzavara) Ingredients per a 4 persones • 1carbassa de 1kg • 50g de nous • 1 grapat gran de panses • 3 cullerades soperes de Xarop d’atzavara (alternativa al sucre refinat) Preparació: 1- Pelar la carbassa i tallar-la a daus grans. 2- Partir les nous en trossos petits. No picar-les amb la trituradora. 3- En una safata de forn, afegir un raig d’oli, la carbassa trossejada i el Xarop d’atzavara i ho fiquem en el forn prescalfat a 170ºC. 4- Quan la carbassa estigui tova li afegim les nous picades i les panses, i ho deixem 10 minuts més al forn. Si veiem que es daura molt, baixem la temperatura. 5- Quan la carabassa estigui ben tova, ja està llesta per servir. Pot menjar-se com a plat principal o com a acompanyament d’un segon plat de carn. (http://www.menjasa.es/blog/?p=2773)