Aquest és purament un espai d'esplai que ens apropa als nostres orígens.

La perpetuació de les civilitzacions sedentàries és impensable sense l'agricultura. Massa sovint oblidem aquest fet i vivim com si l'agricultura no tingués rés a veure amb nosaltres. Després de més de 10.000 anys de convivència ni sabríem ni podríem ni, en el fons, voldríem viure sense ella.

Aquest espai, que es tracta d'un seguit de camins, alguns sense sortida, alguns que fan anar enrera,... dibuixats entre rengleres de blat de moro que no ens deixen veure més enllà, és un cant als pagesos i les pageses que han estat i seguiran sent el veritable pilar i tresor de la societat, per més tecnològicament avançada que se senti, perquè de bytes no s'alimenta el món ...

És un cant, encara més alt si cal, a totes aquelles persones que a més segueixen sent capaces de treballar amb la natura i no contra ella, embrutant-la, contaminant-la i menyspreant-la, com desgraciadament han estat conduïdes molts pagesos i pageses per poder seguir endavant en un món devastador, recolzat en la inconsciència del desconeixement.